EL CELLER
DE L’ARXIU
Can Palauet conserva un celler documentat des del segle XVI. És un element patrimonial molt notable que ens acosta a l’època en què la producció del vi era un dels principals motors de l’ascens social de les famílies de Mataró i de la comarca del Maresme.
Com a àrea de treball segurament anà evolucionant amb el pas dels anys. El celler actual està format per tres cups on es trepitjava la rapa del raïm, dels quals se n’extreia el most per les aixetes de la part inferior, dues premses de gàbia dels segles XVII-XVIII i una altra de rodona del segle XIX fabricada amb parts de ferro colat.
Fins a les vigílies de la conversió de Can Palauet en la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el celler fou destinat com a punt de venda de vi al detall malgrat haver perdut la seva primigènia funció com a lloc per a l’elaboració de vi .
EL MARESME, UNA LLARGA HISTÒRIA VITÍCOLA
El celler de l’Arxiu és un testimoni de la importància que la producció vitivinícola tingué en el passat.
Al Maresme la producció del vi està documentada des de l’època ibèrica però fou durant l’època romana quan la producció local augmentà amb força i l’exportació del vi va permetre l’enriquiment de les famílies propietàries de grans latifundis. El vi de la Laietània romana, però, era desplaent al gust dels refinats paladars llatins que consideraven que era tan abundant com de poca qualitat, i s’hi referien com a faex laeetana (vinassa laietana) ja que es destinava, per la seva escassa qualitat, als destacaments de les legions aquarterades a les fronteres germàniques del nord d’Europa.
El desvetllament primerenc de la producció del vi a l’antiguitat fou seguit d’una etapa de consolidació durant la llarga Edat Mitjana. En efecte, el vi, l’oli i el gra formaven part de l’anomenada trilogia mediterrània que condicionà el paisatge maresmenc. La plana de sauló era ocupada per plantacions de cereals i oliveres, entre les quals hi havia algunes parcel·les de terra campa per al bestiar i unes poques zones de pinedes i alzinars, reservades a l’obtenció de fusta i la pràctica de la caça. Les vinyes es trobaven a les zones de mitja alçada, a les elevacions dels turons on les feixes de vinya sostingudes amb parets de pedra seca modelaven el paisatge de la serra maresmenca.
L’explosió de la producció del vi tingué lloc entre els segles XVI i XIX i coincidí amb l’increment demogràfic de la comarca i l’aparició de nous veïnats que, un rere l’altre, esdevingueren municipis independents. Novament el vi fou el principal motor de l’ascens social de la comarca i moltes famílies pageses de vella adscripció remença començaren l’escalada fins a esdevenir, en alguns casos, membres de l’aristocràcia gràcies als grans beneficis que reportava la producció i sobretot la distribució i exportació del vi i en menor mesura també de l’aiguardent.
L’acumulació de botes de vi destinades al proveïment de l’exèrcit imperial dels terços de Flandes de Carles V convertí Mataró i els indefensos masos del Maresme en objectiu predilecte dels corsaris. Arran d’això els masos erigiren torres de defensa i Mataró es va fortificar envoltant-se de muralles.
Al segle XVII el vi fou una de les principals mercaderies exportades a les colònies del continent americà, fet que va permetre l’establiment del comerç triangular i l’enriquiment de molts mariners.
L’arribada de la fil·loxera al Maresme es produí el 1883 delmant les grans extensions de vinyes que a partir d’aleshores anaren en regressió essent substituïdes per plantacions de regadiu, especialment de patata.
Ja al segle XX la producció de vi quedà reduïda gairebé únicament al baix Maresme, on molts pagesos resistiren heroicament la pressió urbanística de l’àrea metropolitana de Barcelona.
L’any 1953 es constituí el Consell Regulador de la Denominació d’Origen d’Alella per garantir la qualitat dels vins produïts a la zona geogràfica protegida d’Alella, que actualment abraça productors del Maresme, del Barcelonès i del Vallès Oriental.
LA FEINA AL CELLER
Per mitjà d’aquestes il·lustracions, s’explica quines eren les tasques principals en l’elaboració del vi, que constava de diverses etapes, per a les quals calien diferents habilitats.
A la visita virtual es poden veure les figures al seu lloc de treball dins del celler, per entendre millor quines tasques tenien.
1. Abocament dels grans de raïm un cop extreta la rapa
Cada any, entre setembre i octubre, al Maresme té lloc la verema. La collita de les vinyes es traginava amb carros fins al centre de Mataró. Els carros travessaven el gran portal i es descarregaven al peu dels cups. Els grans de raïm s’abocaven als cups.
2. Trepitjat del raïm per a la primera fermentació
Per tal de mesclar la polpa i el most amb els llevats naturals i agilitzar la fermentació i la maceració, el raïm es trepitjava a peu nu. Normalment, quan els cups eren grossos com els de Can Palauet, la feina es feia en parella, per evitar caigudes i per enllestir la feina abans. Entre la verema a les vinyes, la neteja de la rapa i el trepitjat, hi havia molta feina per fer en pocs dies.
3. Extracció del primer vi per les aixetes dels cups
Les aixetes sota estants permetien extreure el vi de manera separada. El vi que es concentrava a la part baixa i, per tant, el primer que sortia per les aixetes era el de més grau alcohòlic. El de la part central, que sortia seguidament, era el més equilibrat i s’anomenava vi de cristianitzar, atès que es destinava a celebrar la missa. Finalment, s’extreia amb coves i galledes el vi restant, que era espès, ja que contenia una gran quantitat de restes de la pela, les branquetes i els grans del raïm.
4. Premsada per a l’extracció del vi restant
La pasta que s’extreia dels cups amb coves o galledes es dipositava a les premses per extreure’n fins a l’última gota de vi. El residu que romania a la premsa (bagàs) es carregava als carros i es tornava a abocar a les vinyes per tal de fertilitzar la terra per a futures anyades.
5. Traspàs de les tines a les botes per al seu emmagatzematge, transport i comerç
Tot el vi resultant es dipositava en botes de fusta, preferentment, de roure. En el moment d’envasar el vi, es podia fer el cupatge, que consistia a mesclar el vi obtingut de les vinyes de diferents feixes de terra o de diferents gradacions alcohòliques, per obtenir vins especials. Al Maresme, la major part de les botes s’embarcaven de seguida, així que romanien poc temps emmagatzemades als cellers, no envellien gaire i, si ho feien, era a bord de les naus que comercialitzaven el vi a Amèrica.
A pintar!
Descarregueu-vos el quadern il·lustrat de les feines del celler perquè la canalla es diverteixi pintant i aprengui com es feia el vi de manera artesana, antigament, a casa nostra.
VISITA VIRTUAL
AL CELLER
Descobreix tots els racons del celler i aprèn les diferents tasques que s’hi feien.
